George Michael - Symphonica

Aquesta setmana aprofitaré per ressaltar diversos llançaments dels últims dies que no se't poden passar per alt.

Comencem per Symphonyca, el nou disc de George Michael que l'ha portat al més alt de les llistes britàniques, superant el Kiss me once de la Kylie Minogue.

El disc, que és el seu 7è disc en solitari, és un recull de gravacions durant la seva gira Symphonica, que es va allargar del 2011 al 2013. Conté diversos dels millors temes del cantant, així com versions d'altres cantants o compositors com Terence Trent d'Arby o Ewan MacColl.

Després d'uns anys esperpèntics, amb greus malalties, accidents de cotxe i detencions per possessió de drogues, sembla que George Michael per fi aixeca una mica el cap.

Destacats: My baby just cares for me, Roxanne, One more Try
El TEMA: The first time ever I saw your face
Skip: Feeling good ( perquè és una de les pitjors cançons amb més versions de la història)

La cantant de temes com Jar of Hearts o A Thousand Years torna amb un disc titular Head or heart., que ve precedit pels dos singles Human i Burning Gold.

Aquest és el segon disc de l'americana i tot i que no es preveu que tingui un gran èxit a nivell comercial, pel poc material que ha editat, té un gran quantitat de bones crítiques i reconeixements a les seves espatlles.

El disc està composat bàsicament per dos tipus de temes. Les balades al piano, que semblen el seu fort, i un altre tipus de cançons pop folk, barreja entre Sara Bareilles i Amy MacDonald, amb unes percussions que li donen a l'album un ritme totalment necessari i vitalista, sobretot en el duet amb Ed Sheeran, Be my forever.

La veu de Christina Perri brilla potser més de l'habitual a través d'un disc que de ben segur serà un dels meus preferits d'aquest 2014.

Destacats: Be my forever, I don't wanna break, Human
El TEMA: Shot me in the heart
Skip: Tot i ser bona, és la més lineal de totes i li falta un no sé què.

Els que també tenen nou disc són els Kaiser Chiefs. Aquest grup britànic va saltar a la fama per allà el 2007 amb el tema Ruby que va sonar a tot arreu.

Ara, aprofitant la popularitat del seu cantant, Ricky Wilson, coach a l'edició anglesa de The Voice, publiquen el seu cinquè disc titular Education, Education, Education and War.

Amb el primer tema de l'album, ja veiem que no li falta força. A la seva etiqueta de grup d'indie rock, s'afegeixen matisos com l'electrònic o el punk, això sí, tot ple de riffs de guitarres.

L'energia no defalleix durant tot el metratge de l'LP, fet que pot arribar a carregar si no ets un autèntic fan del grup o de l'estil.

Clarament és un disc pensat pel directe, que si realment defensen bé, pot ser apoteòsic, però no acabo de trobar el moment idoni per posar-me'l a casa.

Destacats: Misery Company, Meanwhile up in heaven, Cannons.
El TEMA: Coming Home
Skip: My life

I canviem totalment d'estil per anar a petar al disc de la guanyadora de l'X Factor UK. 

Comencem per les sorpreses més positives del disc. Té dos temes inèdits, un d'ells, Compass, escrit per Diane Warren. L'altre són les col·laboracions de Nicole Scherzinger i de Michael Bolton. 

De parts negatives, el disc n'està ple. Té dos temes inèdits. La resta són versions esgotadores de les vegades que s'han sentit. 

Les col·laboracions amb Scherzinger o Bolton tenen el mateix de positiu que negatiu. I am telling you I'm not going tot i que la facin bé, que ho fan, no deixa de sembla una cover barata, i Michael Bolton, bé, que va passar de moda fa 20 anys.

La portada també té delicte, però tot el conjunt sembla que és el que havia de ser, pero molt guanyadora d'X Factor que sigui.