Talent Shows

Sam Bailey, s'ha convertit en l'última guanyadora del concurs X Factor, de forma molt justa després de brillants actuacions, programa rera programa. El seu triomf, per això, ha estat una mica amarg, ja que va ser la guanyadora amb menys vots rebuts des de la primera edició, i la que menys singles ha venut, tot i aconseguir el número 1 de les llistes britàniques en la temporada nadalenca, fet habitual donat a l'efecte del programa.

El seu potencial és enorme, a nivell de veu, però a nivell de producte no. Les dades no enganyen i Bailey pot no tenir la tirada que han tingut altres concursants del famós programa, que tot i no guanyar, han tingut un carisma que ha resultat crucial per a sortir triomfadors.

És per tot això que Sam Bailey s'haurà de conformar amb un primer disc de versions, que es pot traduir en una lapidació prematura de la seva carrera, que potser m'equivoco, però la cosa no pinta bé.

Per què no s'aprofita una veu com la seva amb material nou? Els resultats no seran gaire diferents que els obtinguts per Jahmene Douglas, una de les veus més espectaculars que ha passat pel programa i que ha vist com un disc de versions que no superen ni de bon tros les originals l'ha deixat ben lluny dels primers llocs a les llistes.

És realment impossible fer encaixar una veu clàssica en el mercat musical sense haver de recórrer a un disc que es titularà The Power Of Love?

I aquí un exemple d'una versió correcta que queda molt lluny de superar l'original, per tant, quin sentit té fer-la?