Superbowl

El partit de la Superbowl, que enfronta als dos millors equips de la temporada de la NFL, s'ha convertit en una auntèntica mina d'or. Els publicistes lluiten per a col·locar els seus anuncis en la franja del partit, fent-los totalment nous i exclusius per aquell dia.

Les audiències són brutals i el caire de show que ha adquirit l'esdeveniment esportiu de l'any ha de fer-nos pensar. A Europa, el més similar seria la final de la Champions League. Però no només és similar, si no que és superior. La passada edició de la final de la Champions, entre el Bayern de Múnich i el Borussia de Dortmund va tenir una audiència global de 150.000.000 d'espectadors. Aquest any, Bruno Mars ha trencat el rècord d'audiència de la Superbowl amb 115.000.000.

Llavors, què ens fa falta a Europa per aprendre dels espectacles massius i els shows com Déu mana. A Estats Units saben fer un bon show, però també en saben a Àsia i sense anar tan lluny al Regne Unit, o és que ningú s'enrecorda de la inauguració dels JJOO de Londres?

S'ha d'aprofitar la tirada d'aquests esdeveniments esportius per a poder fer-ho atractiu per a tothom i no només pels enamorats de l'esport en concret. Els americans ho saben i aquell dia s'ha convertit en una festa nacional. Per què els europeus en general som tan freds i tan poqueta cosa? Per què no podem gaudir de la mateixa manera que fan els patriotes americans d'un dia que ens faci oblidar totes les penen gaudint d'un bon espectacle? Per què hem copiat les coses més negatives de la cultura americana, que mira que n'hi han, i no som capaços d'agafar-ne de les bones?

Doncs jo somnio amb finals de la Champions, sempre amb el Barça en elles, i que a la mitja part passéssin coses com aquestes: