Babyface i Toni Braxton treuen per fi el disc del seu projecte en comú, després d'haver col·laborat diverses vegades en el passat. Possiblement, si desxifréssim els beats d'aquest àlbum de R&B en codi morse, rebríem un S.O.S. que diria: "que algú ens torni a escoltar o a comprar-nos us disc."
Babyface és un artista que m'encanta, el seu The Day és un dels meus discos preferits i la veu de Toni Braxton sempre m'ha fascinat, així que bromes a part, no podia estar més a favor d'aquest projecte en comú.
1.- Roller Coaster 8/10
El disc comença amb el que ha estat el 3r single promocional. Una molt bona manera de començar, marcant el so que predominarà el disc. El so de Babyface de la dècada dels 90, que tants i tants èxits li va donar llavors. Només falta saber si això encaixa ara en la indústria musical.
2.- Sweat 7/10
El disc, com bé diu el seu nom, ens mostrarà una història progressiva d'un amor impossible, però alhora més real que un capítol de La Riera. Aquesta és sens dubte la cançó sexual del disc. El ritme, sense ser res de l'altre món, t'atrapa i ambdós artistes et mostren que saben gemegar.
3.- Hurt You 8/10
Arriba la primera discussió de parella, però encara existeix la passió suficient per a demanar-se perdó. Les dues veus funcionen perfectament conjuntades, tot i que la Braxton, molt més interpretativa guanya la partida. Aquest tema, possiblement un dels millors del disc, va ser el primer single
4.- Where did we go wrong? 7/10
I aquí les lamentacions. Una relació d'amor que se'n va en orris i els dos ho saben. La balada ens porta unes recriminacions ben elegants, acompanyades d'una melodia més pròpia d'una cançó d'amor però les veus ens mostren la desesperació de la parella.
5.- I hope that you're Ok 6/10
I arriba el primer solo del disc. Babyface li desitja el millor a la seva ex, amb la petita esperança que tot es pugui arreglar, però de moment només espera que tot li vagi bé.
6.- I wish 8/10
I la resposta contundent de Toni Braxton el deixa en ridícul. La frase I hope she gives you a disease, so that you will see, but not enough to make you die, but only make you cry, like you did to me, és de les més bèsties que he escoltat mai, tot amb una producció que no ajuda a veure que ella està més emprenyada que una mona. Si la música hagués tingut més a veure amb la lletra, potser haguéssim escoltat per primera vegada a Toni Braxton cantant heavy metal. Braxton 1 - Babyface 0.
7.- Take it back 8/10
Quan els bons records de la relació superen les males experiències després de la tempesta, el més habitual és plantejar-se el tornar. Tornar a ser de la manera com tot era abans de les mentides i enganys, de la mà d'una cançó molt emocional i esperançadora.
8.- Reunited 7/10
La cançó té una obertura com un conte de fades. Et transporta a l'alegria empalagosa d'una parella que s'acaba de trobar. O més ben dit, retrobar. Cridar als quatre vents que som la parella perfecta, agafats de les mans i tot ple de núvols de sucre i d'arcs de Sant Martí.
9.- I'd rather be broke 6/10
Toni Braxton torna a fer un solo. Se li han passat els efectes de la pujada de sucre creada pel retrobament i diu que no pot més, que n'està farta. Que prefereix estar destrossada que estar amb ell. Una relació totalment racional. Sí senyor.
10.- Heart Attack 8/10
Música disco dels 80 per ambientar la gelosia que els provocarà un atac de cor. Ell tontejant amb una, ella dient-li que sap que vol tornar, però l'altre diu que no, que el que necessita és una altra cosa. If you know what a mean.
11.- The D Word 6/10
El final del disc, aquell moment tan miserable que deuen sentir les parelles davant els papers del divorci i els advocats, quan mai es diu en veu alta que encara estimes a l'altre i que ho faràs sempre.
En definitiva, un bon experiment a nivell conceptual. Una història explicada al llarg d'onze cançons, de les quals no hi ha cap gran hit, però que com a conjunt és molt més que interessant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario