Pharrell Williams - G I R L

En Pharrell Williams porta molts anys en el món de la música. Tants, que al voltant de l'any 2000 i poc jo ja n'estava fart d'ell.

Va haver-hi un període de temps quan estava a tot arreu. Després va desparèixer durant una temporada. Amb N.E.R.D. va arribar a publicar alguna cosa ben xula. Va col·laborar amb Gloria Estefan i van publicar coses ben horribles. Col·laboracions i més col·laboracions i PAM! 2013. Pharrell participa activament als 2 temes de l'any. El Cristiano Ronaldo i el Messi de la música. Get Lucky i Blurred Lines el posen de titular en l'equip de les estrelles i el 2014 el comença marcant un hat trick, Happy amb un videoclip de 24 hores, és número 1 a mig món i a sobre està nominat als Oscars.

Dies abans de la seva estrena oficial s'ha filtrat el seu segon disc d'estudi. I el primer que arriba en el moment oportú,

1.- Marilyn Monroe 7/10

Intro de Hans Zimmer i 6 minuts de cançó. Base electrònica més so de violins. Una noia que està per sobre de la Marilyn Monroe i la Cleopatra. Pharrell Williams apunta alt. Comencem bé. L'única pega que li poso és la veu, hi ha vegades que està com empastada i sense massa producció. Serà cosa meva.

2.- Brand New 8/10

I això és el que esperava jo exactament del The 20/20 experience part 2. So Motown retro però alhora fresc, que tot i quedar una mica a mig camí és dinàmica i la connexió Justin-Pharrell funciona i fan sonar contemporanis uns coros i uns riffs que podrien ser perfectament dels Jackson 5.

3.- Hunter 8/10

És inevitable escoltar-la i que no et vingui al cap Stayin' Alive dels Beegees. I mola.

4.- Gush 7/10

Midtempo funky i sensual que a estones sembla tret de l'Invincible de Michael Jackson. Pharrell es posa més porcot del que sabia o podia el King of Pop i completa la caça del track anterior.

5.- Happy 9/10

Cançó que si no aconsegueix fer-te moure els peus és que estàs mort per dintre. El tema del videoclip de 24 hores encara em té més fascinat. Més encara quan vaig veure que hi surt el tio que surt ballant al Lonely Boy dels Black Keys. Clap along.

6.- Come get it bae 8/10

Per un moment sembla que Paloma Faith surti a cantar el seu Can't Rely on you, una de les últimes col·laboracions de Pharrell. El Wait a minute és clavat, però no és Paloma, és Miley Cyrus el featuring d'aquesta cançó. La veritat és que aconsegueixen una barreja folk electrònica que o t'encanta o no la soportes. Jo la compro.

7.- Gust of Wind 9/10

Daft Punk tornen el featuring a Pharrell i és un tema que hagués pogut estar perfectament al Random Access Memories. No té l'impacte inicial de Get Lucky però és un grower i una de les grans joies del disc.

8.- Lost Queen 6/10

Comença molt bé, tant la lletra com el ritme, però es va dispersant i tot i l'originalitat del tema i la seva veu que sona més agradable de l'habitual, és un dels fillers del disc.

9.- Know who you are 7/10

El featuring d'Alicia Keys és sorprenentment reggae. Un tipus de reggae més proper al que van provar The Police o pot sonar a vegades Bruno Mars, que al de Bob Marley. Curiós, però podria haver anat un pas més enllà i arriscar-se una mica.

10.- It girl 7/10

Pharrell tanca el disc G I R L amb aquest tema que el porta a la primera lliga dels womanizers del funky i  soul. Dedicatòria al leit motiv del disc. Les dones i les guarreries.

En general, G I R L és un disc compacte sense fer-se monòton. Pharrell ha evitat les estridències i tira pel camí triat per Justin Timberlake però amb metratges de cançó aptes per a tots els públics. Bons temes i cap desastre que faci baixar la nota mitja del disc, que de ben segur estarà a les posicions més altes de les llistes tenint en compte l'estat de gràcia de l'home que sempre està a sota del barret més famós del moment.