Molts dels remembers d'aquest blog tindran com a protagonistes les boy bands que he escoltat desde sempre.
Avui porto un tema del 1999 (1999!!!!!!), una de les millors cançons pop que s'han escrit fins la data, peti qui peti.
La cançó està escrita com no per en Max Martin i ens porta a uns BSB que es mostraven molt més madurs després dels seus dos primers àlbums, tot i que ja tenien diverses balades.
Hi ha poques boy bands que hagin triomfat en el món de la música sense un component com a mínim agradable a la vista. A qualsevol dels 5 membres de BSB els presentaria a un amic meu solter desesperat com "és molt simpàtic" o "sap cantar molt bé" (tot i que això no es compleixi en els 5). L'únic que realment es salvaria és en Kevin, el que no cantava mai, però crec que és pel factor d'estar sempre envoltat dels altres 4, que realment semblen micos al seu costat.
Això sí, Nick era un ídol de les carpeteres, però el temps ha estat molt dur amb ell. Potser massa, però d'on no n'hi ha, no en raja.
Si hagués de triar un preferit, sense dubtar-ho em quedaria amb l'A.J. McLean, el malote i el que per mi cantava millor, amb una veu trencada que li donava més caràcter al grup.
En Brian i en Howie també eren del grup però no tinc res destacable a dir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario