Ahir vaig recordar una cançó, que durant uns dies va ser la meva preferida. Parlo del 1998.
Ara mateix no acabo d'entendre com em va poder agradar tant, però si faig una retrospectiva no em queda més remei que acceptar-ho.
He tingut èpoques de tot. En algunes només escoltava rock català, en d'altres música house, en d'altres música en castellà. Tot depèn molt de l'entorn en el que et mous. Entenc que la música és molt més que una cançó. Hi ha moments o persones que fan que les cançons o un tipus específic de música t'agradi més o menys, i com tot evoluciona i canvia, doncs he passat per diferents èpoques, sense renegar excessivament de cap d'elles.
La que toca avui, em fa recordar l'època que vestia pantalons amples, com si hagués nascut al mateix Brooklyn. L'adolescència...
Do you believe in love like i do?
Jo em vaig quedar mort amb lo de Buen Color, així que aquesta no em sorprèn jajaja. Tot va a ratxes. Una amiga meva va passar d'escoltar només The Corrs a escoltar només Pont Aeri...
ResponderEliminar