L'altre dia em vaig deixar caure per la web de Promusicae i vaig llegir un titular que deia: "Via Dalma" únic disc del 2010 que supera els 100.000 exemplars a l'Espanya de la pirateria.
Aquesta frase conté moltes parts aterradores. La primera és el fet que Via Dalma sigui el disc més venut. A mi m'agrada molt creure en els artistes de llarg recorregut, sempre que renovin. I si no renoven és perquè el que fan és tan tremendament bo que no fa falta canviar-ho. No és el cas.
La xifra dels 100.000 exemplars em sembla un xantatge emocional en tota regla. Per què no parlen de xifres econòmiques? Ja n'hi ha prou de parlar de les poques vendes. Podríem parlar de per què no es venen discos. Preu, qualitat, saturació del mercat pels 4 acaparadors que sempre estan ben publicitats. Massa pastís i massa poca gent que se'l reparteix. Hi ha sortida, o hi hauria d'haver-hi sortida per nous artistes, nova música i noves tendències. Estem cansats de Melendis, Orejas, Cantos del Loco i Alejandros. Més varietat home!
L'Espanya de la pirateria. Aquesta frase és acollonant. En tots els sentits. A veiam, Via Dalma, del senyor Capdevila costa 16 euros a l'FNAC, amb un 27% de descompte. Loud de Rihanna, per posar un exemple a l'atzar, costa 8 lliures amb cost d'enviament inclòs (que no n'hi ha, per cert). Conclusions? Les que tu vulguis.
Like a thief in the night
Són molts factors, i la pirateria és un d'ells, però com bé dius, no l'únic: preus, saturació, falta de qualitat, canvi de costums... Pêrò cal recordar que fins i tot a països com UK i USA, on la música és molt barata, les xifres de vendes (almenys la de format físic) han disminuït considerablement. Jo des que tinc Spotify, ja no em baixo discos... però tampoc en compro. Només ofertes molt puntuals de grups i cantants de qui ho tinc tot.
ResponderEliminar