23/12/10

Més que d'un dels discos de l'any, per a mi, estaríem parlant d'un dels fenòmens de l'any.

És Take That. Aquell grup tan important als anys 90, que va veure marxar a en Robbie mentre posava a parir a tots i a tot el que tenia a veure amb la formació.

Després d'una carrera com a grup plena d'èxits i de fans histèriques, Robbie Williams va decidir fer carrera en solitari arribant molt més amunt del que havia aconseguit amb Take That, i això no s'ho esperava ningú.

Però treure un disc cada dues setmanes no sempre acaba bé. I en Robbie ho deuria veure. Les vendes dels últims discos estan molt lluny de les aconseguides en els anteriors, i en Robbie aquest any decidia tornar a Take That, una decisió que a tots ens sonava a conya. Però no. Ha passat. I com a resultat, un dels singles de l'any, un dels videoclips de l'any i un disc que no passarà a la història per la seva qualitat, però sí pel retorn de Robbie, Gary, Mark, Howard i Jason units de nou.

Standing on the edge of forever

at the start of whatever