A la Lady Gaga la vaig descobrir a l'estiu del 2008, mentre dinava en un restaurant tailandès a Baltimore, on tenien ficada la TV per a veure la gala de Miss America. No sé quantes actuacions va arribar a fer la Gaga en aquella gala, però van ser les suficients per pensar que es tractava d'algú que allà era important. Tot i això, no tots els artistes importants d'allà ens arriben, però em donava la sensació, que aquella noia rossa, que llavors no era ni molt menys tan excèntrica, arribaria lluny. Ho pensava, però realment m'ha sorprès veure fins a on ha arribat.
Al 2008 va treure The Fame, amb Just Dance, Poker Face, Paparazzi... que la van situar al cim de l'escena musical mundial, però no contenta amb això, al 2009 va treure un EP anomenat The Fame Monster. Per a mi, aquí va començar tot. Bad Romance, tota la història dels little monsters, les disfresses, els shows, Telephone, el videoclip de Telephone, Alejandro i un no parar de freakades per arribar a ser l'artista total en aquest 2010, on ha recollit un munt de premis i està portant la gira per tot el món.
Sens dubte ha estat el seu any. Tant, que ens ha arribat a cansar. Jo ja no sabia si tenia ganes de veure-la en directe o si n'estava tan fart que no la volia ni escoltar. Per sort, vaig decidir anar al concert i vaig disfrutar de tots els temes com si fossin l'últim.
Crec que aquesta noia ha sentat càtedra, i ara ja n'hi ha i n'hi haurà moltes que la voldran imitar. No sé cap a on ens portarà tot això, però em moro de ganes de saber-ho.
Don't call my name
No hay comentarios:
Publicar un comentario