Flamingo ja em té completament enganxat. M'agraden totes les cançons. Algunes menys que altres és clar, però ja és un dels meus preferits.
Això sí, la meva part preferida del disc va de Jilted Lovers a Was it something I said. Possiblement la part més petarda.
De Jilted Lovers & Broken Hearts ja en vaig parlar l'altre dia. M'encanta. Un 10, Sam's town en vena.
Playing with fire, tot i estar en la meva part preferida del disc, em té una mica descol·locat. Hi ha moments que em torna boig, i d'altres que em treu de polleguera. Depèn de com enganxi el Playing with fire, em fa més ràbia que una altra cosa, però el global de la cançó és espectacular. Seria més de l'època de Sawdust o la part més fosca de Day & Age.
Magdalena era la meva preferida quan va haver-hi el bombardeig de leaks però encara no teníem el disc. M'encanta. Positiva, alegre i amb aquells coros tan comercials. Sona a Day & Age. Molt.
On the floor. Quan hagi de venir a dormir a casa la meva neboda li ficaré aquest tema perquè s'adormi.
Was it something I said. La història m'encanta. Veure a en Brandon desesperat, amb aquesta veu desesperada... és tot un número musical que ha de tenir videoclip sí o sí. De fet, jo pensava que aquest tipus de cançó era la que ens portaria l'evolució d'en Brandon, després de Day & Age i decidir llançar-se en solitari.
You got me on my knees, Valentina,This is not like you
No hay comentarios:
Publicar un comentario