Ahir vaig escoltar per primera vegada Flamingo al cotxe. És sempre una prova de foc per a qualsevol cd. Si funciona al cotxe funciona a tot arreu. I va funcionar. I tant que va funcionar.
En Brandon "deixa" The Killers i fa un disc sorprenent. Veient l'evolució que havia tingut el grup, m'esperava un disc completament diferent.
El Hot Fuss va ser molt gran. El seu primer llarga durada ja em va encisar. Grans hits, grans singles i presentació mundial.
Sam's Town no em va entrar de primeres, ho he de reconèixer. Però ara és, de llarg, el meu disc preferit dels americans.
Amb Day & Age, i amb Sawdust pel mig, els The Killers experimentàven amb nou sons, tot i fer un boom comercial i mundial com Human. Genial, però em seguia quedant amb Sam's Town.
I ara, enlloc de seguir "evolucionant", a mi el Flamingo em recorda més aviat a Sam's Town. Potser m'equivoco, però jo diria que no.
Why did you roll your dice
show your cards
No t'equivoques. És un "Sam's Town" encara més intimista, gravat enmig del desert.
ResponderEliminarÉs que m'està passant exactament igual que amb Sam's Town. Al principi em va deixar fred, però amb el temps es construeixen uns hits enormes.
ResponderEliminarTot i això, també té alguna cosa de Day & Age.